Sóc d'aquella típica especie en vies d'extinció que miro aquestes pel.lícules, no em fa res dir que les he vist, i si fa falta les patrocino sense cap complexe. 

No l'havia vist i el trobo genial. Una veritable recomanació per entendre quatre coses sobre l'estat de l'economia actual (amb humor anglès afegit XD):

Els anglesos ho anomenen “serendipity”; una fusió de sort amb destí que procura de la teva persona i benestar, perquè el que t’has molestat temps a perseguir t’aparegui per simple casualitat davant dels teus ulls sense que el teu esforç, directament, hi hagi tingut res a veure.

En resum: una mamonada. La paradoxa les casualitats, culpa meva o de la força superior del destí que se’n fot de mi, que es dedica a fer hores extres i t’entabana davant dels nassos, sense cap tipus de publicitat prèvia, coses que havies perseguit durant temps?

La causa d’aquesta diarrea verbal prové de setmanes anteriors; avisos de Serendipity, des de dilluns fins diumenge tarda intentant atrapar un Magnum de xocolata i nata volador que no s’atrevia a caure el terra però no deixava en cap moment que les meves mans l’atrapessin. La seva recuperació va ser simple sort.

Per un tipus com jo, qui persegueix qualsevol cosa que està a altres bandes d’oceans, un punt d’aquesta “palabreja” és fastiguejant tant en llaminadures voladores que no s’atreveixen a ser menjades com en projectes de grans magnituds que involucren al menys pensat. Tant en un cas com en un altre, em deixen plantat al terra, i em deixen amb el: “si ho arribo a saber....”.

Però no es pot saber tot.